CONFERÈNCIES

3 de maig de 2019
Núria Morera
El treball i la distribució dels seus productes a La Draga

La Draga

La recerca al jaciment de La Draga, en els darrers anys, s’ha centrat en l’estudi de la subsistència i de la tecnologia desenvolupada per part de la comunitat neolítica habitant. En l’actualitat, amb tota aquesta informació disponible, s’està portant a terme una investigació que es basa en la localització espacial de totes les evidències arqueològiques recuperades per tal de caracteritzar les pràctiques socials realitzades i la seva organització social.
La conferència tractarà els resultats obtinguts d’aquesta anàlisi espacial elaborada, centrant l’explicació en com es va desenvolupar el treball i com es van distribuir els seus productes. Observant així, el caràcter ‘igualitari’ d’aquesta primera societat pagesa.

10 de maig de 2019
Joan Madurell
Mamuts, hipopòtams i tigres de dents de sabre al Pla de l'Estany fa un milió d'anys

Incarcal

Fa prop de 3 milions d’anys la terra va entrar per primera vegada en una nova dinàmica climàtica d’extenses glaciacions alternades amb períodes temperats modulats en cicles de 41.000 anys, s’inicià doncs la ciclicitat glaciar que continua avui en dia.
Ara bé, al voltant de fa 1 milió d’anys aquesta ciclicitat es veu interrompuda durant prop de mig milió d’anys d’inestabilitat on els períodes temperats esdevenen molt curts temporalment i els polsos climàtics freds esdevenen molt severs i tenen una duració temporal molt llarga, aquesta època de transició anomenada ‘Early-Middle Pleistocene Transisiton’ està associada a l’Europa Mediterrània amb l’extinció de nombroses espècies de grans mamífers i l’arribada d’altres formes molt similars a les que habiten avui en dia als nostres ecosistemes.
 En aquest marc cronològic i climàtic s’emmarquen els jaciments del complex d’Incarcal descoberts als anys 60 del segle passat i que s’excaven sistemàticament des de l’any 1984. Aquí tigres dents de sabre, hienes de 120kg i hipopòtams formen part d’un ecosistema característic que desapareixerà de l’Europa mediterrània com a conseqüència dels intensos canvis climàtics.


17 de maig de 2019
Alfons Díaz
Roca Foradada, l'excel·lència d'un jaciment neandertal a l'aire lliure (Fontcoberta)

Roca Foradada

El jaciment de Roca Foradada (Melianta, Fontcoberta), des de la seva descoberta, el 1982, i la primera intervenció arqueològica duta a terme el març de 2014, ha experimentat un cert reconeixement, tant per la societat com per la recerca arqueològica, inimaginable fa uns 30 anys. Certament, ha passat de ser un jaciment desconegut, en el que simplement es recuperava indústria lítica mosteriana en superfície, a convertir-se en un jaciment senyalitzat gràcies, per una banda, als resultats de la recerca realitzada, i per altra banda, a la posada en valor que l’Ajuntament de Fontcoberta a fet d’aquest jaciment adherint-lo al recorregut cultural del paratge natural de la Platja d’Espolla.
En l’exposició oral que es proposa, presentarem les darreres troballes realitzades durant la campanya 2018 i les noves interpretacions que ens permeten atribuir una nova dimensió a un  dels jaciments neandertals més singulars de les comarques gironines.

24 de maig de 2019
Marta Santos i Joaquim Tremoleda
El nou projecte de recerca sobre les àrees portuàries d'Empúries

Empúries

L’objectiu principal del nou projecte de recerca arqueològica centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries és aprofundir en el coneixement d’un dels elements essencials en el procés de gènesi i evolució del conjunt emporità al llarg de les diverses etapes històriques, el seu port o, millor dit encara, els seus ports perquè, com veurem, al llarg del temps, la ubicació i les característiques dels espais portuaris foren també diferents. Els marges cronològics en els quals s’insereix el projecte es cenyeixen essencialment al període comprès entre el segle VI aC, moment en el qual es fundà el primer establiment grec a Empúries i els segles VII-VIII dC, moment de profunda transformació de l’estructura de l’hàbitat emporità durant el trànsit cap al període alt medieval.
Es tracta d’un projecte multidisciplinari que s’estructura en dos grans línies d’investigació. La primera fa referència a les intervencions arqueològiques previstes en diferents punts del conjunt emporità i, la segona, a les recerques geomorfològiques i paleoambientals dels diferents espais portuaris.



31 de maig de 2019
Julià Maroto i Ferran Millan
La zona exterrna del Cau del Roure: descoberta i excavació d'un jaciment a l'aire lliure al paratge de les coves del Reclau (Serinyà)

Cau del Roure

L’any 2012 es descobrí el jaciment que s’ha anomenat Zona Externa del Cau del Roure. Es tracta d’un lloc a l’aire lliure situat a recés d’un petit espadat de travertí, dins el conjunt de les coves del Reclau, de Serinyà. Agafa el nom del jaciment veí del Cau del Roure.
Entre l’any 2013 i 2018 s’ha procedit a la seva excavació sistemàtica i completa, en una superfície definida de 24 m². El jaciment consta essencialment d’un únic estrat, que segons les dades radiomètriques preliminars i geològiques es podria haver format a finals del plistocè mitjà o inicis del plistocè superior.
El contingut d’aquest estrat està compost majoritàriament per un bon nombre de restes de grans mamífers, corresponents principalment a ur, cérvol i cavall. Aquestes restes semblen haver estar aportades per la hiena tacada (o de les cavernes), i per tant el lloc podria haver estat un “berenador” d’aquest gran carnívor. Secundàriament hi ha una presència diversa de mitjans i petits mamífers, i de gasteròpodes continentals. Finalment hi ha una aportació modesta, però significativa, d’eines de pedra del paleolític mitjà, que ens indica que els neandertals també visitaren el lloc.


7 de juny de 2019
Maribel Fuertes
Els enterraments islàmics localitzats a la necròpolis alt medieval del riu Galligants (Girona, Gironès)

Necròpolis alt medieval del riu Galligants (Girona)

L’any 2016 i en motiu d’una intervenció preventiva durant les obres de reforma d’un edifici del carrer del riu Galligants, a uns escassos 25 metres vers l’oest de l’esmentada necròpolis, es van localitzar 13 enterraments. Les tombes, que corresponen a una mateixa fase cronològica, ubicada entre la primera meitat del segle VIII i finals del primer quart del segle X, presentaven diferencies notables en el ritual d’enterrament emprat. D’una banda, es localitzaren 5 tombes, amb retall de fosa simple, on els individus es trobaven disposats seguint el ritual de disposició cristiana habitual. D’altra banda, es documentà un conjunt de 8 enterraments que presentaven unes foses més estretes i profundes que les anteriors, cobertes per una alineació de pedres i teules. Els individus es trobaren disposats de costat, sobre el lateral dret, amb les cames i els braços semi-flexionats, i el cap orientat vers al sud-est, seguint el ritual d’enterrament islàmic.
La troballa presenta unes dades inèdites a la ciutat de Girona, que vénen a il•luminar un període històric  conegut de manera molt escadussera a través de la documentació conservada, principalment d’origen àrab. Es més, amplia el registre arqueològic d’aquesta fase a tota la zona de la Marca Superior on, ara per ara, les troballes de necròpolis islàmiques són molt puntuals.


14 de juny de 2019
Pere Castanyer i Joan Frigola
Vilauba (1978-2018): Balanç d'un projecte de recerca arqueològica singular 

Vilauba

Després de 40 anys de recerca arqueològica continuada, Vilauba ha esdevingut una de les vil·les més ben conegudes del país i un referent nacional i internacional en l’estudi del món rural d’època romana. Amb bona part del jaciment ja excavat, és moment de fer balanç, analitzar la feina feta i encarar els reptes de present i futur, que passen essencialment per la museïtzació definitiva de les restes, l’adequació del seu entorn i el desenvolupament i consolidació d’una innovadora proposta de visita basada en l’ús de la tecnologia 3D.

En paral·lel, tanmateix, la recerca continua i segueix aportant any a any novetats significatives, com la troballa de diverses estructures relacionades amb una petita àrea artesanal dedicada a la fabricació de ceràmica o la delimitació d’un celler associat al trull visigot. Més sorprenent encara fou la descoberta, el 2018, d’un retall de grans dimensions que contenia abundant material de finals del segle I dC. Es tracta d’un interessant context tancat que ens permetrà conèixer millor com era la vil·la en època Flàvia i com vivien els seus ocupants.