Alfons Díaz
 |
| Alfons Díaz |
Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i va adquirir la
suficiència investigadora amb la realització del Màster d’Arqueologia
per la mateixa universitat, l’any 2012.
És membre del Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la seva
dedicació està encarada vers la investigació científica i la difusió del
patrimoni cultural. Pel que fa a la primera, ha treballat com a
arqueòleg professional en diversos jaciments arqueològics a Catalunya i a
la resta d’Espanya. És director d’un projecte innovador en l’estudi
dels orígens humans a la comarca del Pla de l’Estany, concretament en
l’Estudi de la dinàmica cultural de les estacions en superfície del
Pleistocè Superior, i col·laborador en diversos projectes arqueològics.
Quan a la divulgació cultural, aproxima l’arqueologia a la societat
civil, per mitjà de la coordinació del Cicle de Conferències
d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, entre d’altres, i a
centres d’ensenyament interessats en la temàtica per mitjà de visites
guiades i tallers d’arqueologia per a escolars.
Per últim, ha publicat diversos articles en solitari i en col·laboració
en revistes especialitzades, tant en l’àmbit arqueològic com en l’àmbit
del patrimoni local de Caldes de Malavella.
A/e: alfons.diaz.diaz@gmail.com
Pere Castanyer
Joan Frigola
 |
| Joan Frigola |
Ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques a la província de Girona, especialment en jaciments romans i medievals (monestir de Sant Miquel de Fluvià, nucli històric de Besalú, torre romana de Falgars, vil·la romana de Vilauba, vil·la romana de Can Ring...).
És membre de diversos projectes de recerca arqueològica i col·laborador del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB).
Autor o coautor de diverses publicacions i articles especialitzats, recentment ha estat el coordinador del llibre "Capellada. Història i evolució d'un barri de Besalú" (2019).
A/e: joanfrigola@hotmail.com
Maribel Fuertes
 |
| Maribel Fuertes |
És autora d’un centernar d’articles i ha col·laborat en la publicació de diferents monografies arqueològiques.
A/e: mbfuertes@gmail.com
Joan Madurell
 |
| Joan Madurell |
Es doctorà en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el desembre de 2010. Actualment és investigador titular de l’Àrea de Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i professor del màster de Paleobiologia i Registre fòssil de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha escrit més de 100 articles científics, 20 capítols de llibre i impartit prop de 70 conferències en congressos nacionals i internacionals centrant-se la seva recerca en les comunitats de grans mamífers del Pleistocè inferior i mitjà, les interaccions entre les espècies de grans carnívors i els homínids i en l’impacte dels grans canvis climàtics en aquestes associacions.
És l’investigador principal de diversos projectes de recerca tant a Catalunya com a l’estat francès i responsable de les excavacions del Complex d’Incarcal (Crespià) i del Torrent de Vallparadís (Terrassa) des de fa prop de vint anys. Igualment treballa activament en la recerca que es realitza en diversos jaciments de la Conca de Guadix-Baza (Granada), al Barranc de la Boella (La Canonja) i recentment al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella).
Ha sigut director de diversos treballs de fi de màster des de 2012 i d’una tesi doctoral defensada recentment sobre paleoneurologia en hiènids fòssils. Ha realitzat estades en diversos centres de recerca tant europeus com americans, fou professor visitant de la Sapienza Università di Roma el 2014 i professor del màster en Quaternari i Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili el 2018.
Ha escrit més de 100 articles científics, 20 capítols de llibre i impartit prop de 70 conferències en congressos nacionals i internacionals centrant-se la seva recerca en les comunitats de grans mamífers del Pleistocè inferior i mitjà, les interaccions entre les espècies de grans carnívors i els homínids i en l’impacte dels grans canvis climàtics en aquestes associacions.
És l’investigador principal de diversos projectes de recerca tant a Catalunya com a l’estat francès i responsable de les excavacions del Complex d’Incarcal (Crespià) i del Torrent de Vallparadís (Terrassa) des de fa prop de vint anys. Igualment treballa activament en la recerca que es realitza en diversos jaciments de la Conca de Guadix-Baza (Granada), al Barranc de la Boella (La Canonja) i recentment al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella).
Ha sigut director de diversos treballs de fi de màster des de 2012 i d’una tesi doctoral defensada recentment sobre paleoneurologia en hiènids fòssils. Ha realitzat estades en diversos centres de recerca tant europeus com americans, fou professor visitant de la Sapienza Università di Roma el 2014 i professor del màster en Quaternari i Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili el 2018.
A/e: jmadurell@gmail.com
Ferran Millan
 |
| Ferran Millan |
És llicenciat en història per la Universitat de Barcelona (2012) i Màster en Antropologia biològica per la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (2014).
Ja des de l’inici de la seva formació universitària, el seu interès per la prehistòria el va portar a treballar com a voluntari en diferents jaciments arqueològics catalans, d’entre els quals destaquen especialment la Balma del Gai (Moià) o la cova de l’Arbreda (Serinyà). Des de 2015, forma part de l’equip responsable de les excavacions als jaciments del Cau del Roure i ha sigut el director de la intervenció a la cova de Mollet de 2017 (Serinyà).
Actualment, treballa com a becari predoctoral a la Universitat de Girona en condició de personal investigador en formació (FPI). La seva tesi es centra en l’estudi paleontològic de la població d’os de les cavernes (U. spelaeus) a Catalunya, la qual s’emmarca dins del projecte de recerca “La conducta de los Neandertales en el aprovisionamiento de recursos y su comparación con la de los humanos del Paleolítico superior (2)” (HAR2016-76760-C3-3-P), subvencionat pel Ministerio de Economía y Competitividad. També és membre investigador del projecte de recerca “Les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i altres jaciments prehistòrics del seu entorn”, el qual compta amb el suport econòmic del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.
A/e: ferran.millan@udg.edu / ferran.millan@outlook.com
A/e: ferran.millan@udg.edu / ferran.millan@outlook.com
Julià Maroto
Núria Morera
 |
| Núria Morera |
Graduada en Arqueologia (2015) i Màster Oficial en Arqueologia Prehistòrica, Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana (2016) per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2016, i gràcies a l’ajuda que rep ‘Ayudas para la promoción de empleo joven e implementación de la garantía juvenil en I+D+i (PEJ-2014-P-00002)’ inicia la seva formació en l’anàlisi espacial de les dades arqueològiques. Des del 2017, i gràcies a la beca que guanya per a la contractació de personal investigador novell FI (DGR-FI-2017), es troba desenvolupant la seva tesis doctoral.
Forma part del grup de recerca consolidat Tecnologies Digitals per una Arqueologia Social (TEDAS) – 2017 SGR 243 – i és membre del Laboratori d’Arqueologia Quantitativa (LAQU) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vinculada des del 2013 al projecte de recerca de La Draga, primer com a estudiant voluntària i des del 2016 com a tècnica i investigadora.
Forma part del grup de recerca consolidat Tecnologies Digitals per una Arqueologia Social (TEDAS) – 2017 SGR 243 – i és membre del Laboratori d’Arqueologia Quantitativa (LAQU) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vinculada des del 2013 al projecte de recerca de La Draga, primer com a estudiant voluntària i des del 2016 com a tècnica i investigadora.
A/e: Nuria.Morera@uab.cat
Marta Santos
Joaquim Tremoleda